El harpagòfit i el dolor articular: una bona ajuda per disminuir els símptomes.

El harpagòfit és una planta medicinal, el nom científic és Harpagophytum procumbens.

Entre les diverses característiques i propietats que ens ofereix trobem les següents:

– La propietat més estudiada, coneguda i contrastada d’aquesta planta és la seva acció antiinflamatòria, per això, es recomana en casos de dolors articulars, reumàtics, artròsics i artrítics.

Redueix de forma notable la sensació de dolor i millora el moviment sense aparèixer efectes adversos pel que pot associar-se a altres fàrmacs antiinflamatoris per tal de reduir la dosi d’aquests.

– També combat l’arteriosclerosi, l’artràlgia i el reuma. En casos d’osteoartritis es combina amb l’àcid hialurònic, un polisacàrid de poder regenerador.

– És relaxant, per la qual cosa serveix per combatre diversos tipus d’espasmes intestinals, còlon irritable, còlics biliars i renals, inclosos els musculars, ja que actua a nivell perifèric.

– Recomanable en casos de lumbàlgies. L’extracte de harpagòfit inhibeix de manera natural la proteinquinasa intracel·lular, que exerceix com a mediador intracel·lular del dolor. És per això que té una eficàcia molt similar als medicaments sintètics però sense els efectes perniciosos d’aquests.

– Depuratiu: Facilita l’eliminació d’àcid úric per l’orina; per la qual cosa millora els casos de gota i moltes artritis.

– Digestiva: s’usa en el tractament de problemes gastrointestinals. El seu contingut en principis amargs li confereix aquesta propietat. Augmenta la producció de bilis millorant la funció digestiva. Estimula les papil·les gustatives, les quals per acció reflecteix augmenten la producció de sucs gastrointestinals millorant la gana.

Les seves presentacions més habituals són:

– En forma de planta seca a granel o en envasats comercials, per decocció. Se sol combinar amb altres herbes, com el marfull, la milfulles, el salze blanc o la menta, per aconseguir efectes més polivalents. Pel seu sabor altament amarg, cal afegir alguna planta de sabor més grat, com la regalèssia, la menta o la marialluïsa, perquè millori el seu sabor.

– La forma més freqüent de prendre Harpago és en comprimits o càpsules.

– En pols, per prendre en infusió.

– En tintura, dissoltes en suc de fruites o en aigua.

– L’extracte líquid, barrejada amb aigua o suc de fruites.

– En cataplasma amb argila vermella.

– En pomada.

L’èxit del harpagòfit és que, normalment, sempre va bé i, a diferència dels fàrmacs antiinflamatoris, no provoca irritació gàstrica.

Finalment, aquí tens una infusió que et pot ajudar quat tens lumbàlgia:

Aboca 2 cullerades de harpagòfit en una tassa d’aigua bullint. A continuació, tapa la infusió i deixa que reposi uns deu minuts. Després, la pots colar per separar les restes de la planta i has de prendre una tassa dues vegades al dia.

Coneixies aquesta planta ?, no dubtis a explicar-nos la teva experiència amb ella!