Que els dos pares estiguin presents i menjar en la cuina també es va vincular amb tenir un pes més saludable, informen els investigadors.

DILLUNS, 13 d’octubre de 2014 (HealthDay News) — Els menjars en família amb un ambient positiu, tranquil i amable podrien contribuir a evitar que un nen arribi a tenir sobrepès o obesitat, segons suggereix un estudi recent.
Els nens semblen ser menys propensos a guanyar un pes addicional si en els menjars en família hi ha converses agradables, es donen ànims de forma positiva i no es produeixen xivarris quan els nens es porten malament, van afirmar uns investigadors de la Universitat de Minnesota. Per realitzar l’estudi, van veure moltes hores de videos gravats de menjars familiars.

“A les cases on els nens tenien sobrepès, hi havia un ambient menys positiu a la taula”, va dir l’autora de l’estudi, Jerica Berge, psicòloga de la Universitat de Minnesota. “En general era una mica més caòtic”.
L’estudi es basa en investigacions anteriors que han vinculat els menjars familiars freqüents amb un risc reduït d’obesitat infantil. Berge i els seus col·laboradors van decidir investigar què es el que passa en un menjar familiar que podria influir en aquest risc, i si alguns menjars familiars podrien tenir un efecte més positiu que unes altres.

Els investigadors van demanar a 120 famílies que gravessin els seus menjars amb iPads i llavors van estudiar els enregistraments de video. Van prendre nota de la durada i el tipus de menjar servit, de com interactuaven els membres de la família durant els menjars i de com aquests factors es relacionaven amb el pes d’un nen.
Els nens amb un pes normal eren més propensos a tenir menjars familiars durant les quals els pares deien coses encoratjadores i tothom semblava gaudir de la companyia dels altres, va dir Berge.

La negatividad en la taula semblava estar associada amb l’obesitat. “No és desitjable que els pares fassin servir els menjars familiars com a oportunitat per donar lliçons sobre fer els deures o altres problemes familiars”, va assenyalar Berge. “Als nens els anava millor si el temps per menjar era més un moment per relacionar-se, per connectar en la taula amb els pares i els germans”.
Els nens que tenien sobrepès passaven menys temps en els menjars i menjaven més sovint en altres habitacions que no es la cuina, va mostrar aquest estudi.

Per exemple, el 30 per cent dels menjars dels nens amb sobrepès van tenir lloc a la sala d’estar, en comparació del 17 per cent dels nens amb un pes saludable. D’altra banda, el 80 per cent dels menjars dels nens amb un pes saludable van tenir lloc en la cuina, en contrast amb el 55 per cent de les dels nens amb sobrepès.
Però els menjars dels nens amb sobrepès no van anar molt més curtes que les dels nens amb un pes saludable: una mitjana de 13.5 minuts enfront de 18.2 minuts.

“Quan observem la logística al voltant dels menjars familiars, són més factibles del que la majoria de les persones creuen”, va dir Berge. “No han de ser tan llargues perquè tinguin un efecte positiu, i pot realitzar-se a qualsevol hora del dia: en el desdejuni, l’esmorzar o el sopar”.
Berge creu que els menjars familiars regulars i positius proporcionen un sentit d’estabilitat que pot influir en els hàbits alimentaris d’un nen.

“Li donen al nen una sensació de seguretat al món, i la sensació de que el nen pot regular la seva vida, la qual cosa crec que s’estén a la seva capacitat de regular l’alimentació”, va dir. Els pares també tendien a servir com a models d’una alimentació saludable.
Els investigadors també van reportar que els nens amb un pes saludable tenien més probabilitats que tots dos pares estiguessin presents en els menjars familiars.

“En aquest estudi, sembla que el fet que el segon cuidador estigui present ajuda”, va assenyalar Berge. “Potser ajudava a mantenir el caos baix control, o potser servís com a model addicional, però canviava les coses”.
Tres de cada cinc famílies tenien algun tipus de pantalla encesa durant el menjar, com la tele, el telèfon cel·lular, la computadora o un videojoc manual. Tant els nens amb sobrepès com els quals tenien un pes normal eren igualment propensos a tenir una pantalla encesa durant el menjar familiar, segons l’estudi.
Les troballes apareixen en línia el 13 d’octubre en la revista Pediatrics.

Les troballes de l’estudi semblaven indicar que la manera en què es comporten els pares (servir-se porcions saludables i actuar com a model de rol) semblan tenir tanta importància com altres distraccions de la llar, va dir Melinda Sothern, catedràtica de promoció de la salut en la Facultat de Salut Pública de la Universitat Estatal de Louisiana.
“S’ ha de pensar que si una mare i un pare tenen la intenció de celebrar un menjar familiar gairebé es pot afirmar que la següent idea és que van a ser millors pares en general”, va dir Sothern. “És molt més senzill passar amb el cotxe per una finestra de menjar ràpid, o posar als nens davant de la televisió amb un menjar congelat”.
Encara que l’estudi va trobar una associació entre les rutines en els menjars familiars i el pes dels nens, no va demostrar que existeixi una relació causal.

Article per HealthDay, traduït per Hispanicare
FUENTES: Jerica Berge, Ph.D., psychologist, University of Minnesota; Melinda Sothern, Ph.D., chair, health promotion, Louisiana State University School of Public Health; November 2014 Pediatrics
HealthDay
(c) Drets d’autor 2014, HealthDay