Trastorn per Dèficit d’atenció (TDA) amb o sense Hipearcitivitat

Trastorn per Dèficit d’atenció (TDA) amb o sense Hipearcitivitat. Medicina Multidisciplinar.

Ja fa temps que se sent a parlar, i molt, del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat, fins i tot es posa en dubte la seva existència. Les xarxes socials van plenes de comentaris, articles i opinions al respecte.

El més probable és que aquest interès elevat pel tema sigui degut a la gran quantitat d’infants inquiets, amb dificultats per aprendre i amb problemes d’atenció que acaben sent diagnosticats de TDA/H i medicats, el que crea inquietud i preocupació als pares, al seu entorn i també als professionals de la salut que ens dediquem a la clínica infantil des de diferents disciplines.

A grans trets, TDA/H és una etiqueta diagnòstica que identifica a infants que presenten problemes d’atenció, d’impulsivitat, d’autocontrol i de sobreactivitat motora en una intensitat inadequada per a la seva edat. Aquests símptomes poden repercutir en el seu funcionament psicosocial, en la seva autoestima, en la relació amb els demés i en el rendiment escolar.

Tenint en compte que és un tema controvertit, que no hi ha unanimitat en quan als criteris diagnòstics, en el que sí coincidim un bon nombre de professionals és en la importància d’abordar la situació d’es d’un punt de vista interdisciplinar integral. Segons el grau de gravetat de la simptomatologia es requereixen diferents aproximacions terapèutiques, reservant el tractament farmacològic com a opció, mai exclusiva, solament en els casos més severs, i sempre treballant en equip metges, psicòlegs, família i, si és necessari, també l’escola.

El paper dels pares o cuidadors és imprescindible en l’abordatge del tractament del TDA/H. La família ha d’assumir una participació real i activa, conscient, en el tractament per la millora dels símptomes, si no, aquesta millora no tindrà èxit ni es mantindrà a llarg termini. La família ha de ser conscient del rol de cada un dels seus membres i del vincle amb el menor, doncs part d’aquests símptomes poden ser originats, augmentats o precipitats per vincles inadequats, falta de contenció emocional, un estil comunicatiu no adequat o càstigs com a única manera de posar límits o de corregir comportaments de desatenció o disruptius.

Establir límits i models de conducta organitzada suposa un gran esforç educatiu i requereix inversió de temps per part dels pares, temps cada vegada més escàs en la societat actual. Per tant, la necessitat de saber aprofitar aquest temps limitat i donar-li qualitat adquireix major importància

Els infants necessiten models d’autocontrol emocional en els que emmirallar-se. Es necessari exposar-los a majors quotes d’autonomia segons el seu moment evolutiu en els diferents hàbits de la vida quotidiana, com dormir sols, menjar sols i equilibradament, llegir sols, fer els deures sols, amb supervisió si és necessari i potenciar que aprenguin de les conseqüències, no evitant-les i sempre respectant els ritmes i els temps individuals de cadascú. Si l’educació dels fills ja és un repte per qualsevol família, en els casos de nens amb TDA/H molts pares es poden veure desbordats per la situació i actuar de manera errònia sense ser-ne conscients.

Els infants amb TDA/H tenen dret a un abordatge integral del seu trastorn, que abasti totes les àrees afectades, si no volem que es converteixi en un trastorn crònic. Es en aquest punt on adquireix importància la intervenció i el treball en equip de tots els professionals de la salut implicats, treballant amb l’infant i donant suport a la família.

Per totes aquestes qüestions, el nostre centre proposa devant aquests nens que pateixen aquests problemes, primer de tot, ajudar als pares en com actuar en cada moment devant de les diferentes situacions que els pot deparar el dia a dia. Saber actuar en cada moment de forma adecuada com si tinguesim al nostre psicòleg al nostre costat. Formem als pares com si es tractes d’una escola de vida per tal de saber afrontar el dia a dia amb el nostre fill d’una forma terapèuticament correcta. Al mateix temps, oferim eines si calen a les escoles, al professor del nostre fill per tal que pugui interactuar de la millor manera. No tots els nens responen igual devant d’una mateixa situació, i si el professor pot entendra el que li pasa al nostre fill i com hauria de reaccionar amb ell, de com poder estimular-l´ho, de com poder reconduir una situació tensa, la millora en l’evolucio del nostre fill es molt més notable. I tot això acompanyat, en un primer moment, de productes naturals (homeopatia, medicina ortomolecular,..) que ajuden a millorar la concentració alhora que també milloren l’ansietat i la hiperactivitat del nostre fill, sense els efectes secundaris que altres productes poden tenir.