La medicina natural pot ser molt efectiva en la prevenció i el tractament de la cistitis.

El terme CISTITIS fa referència a la inflamació de la bufeta urinària.

La causa més freqüent d’aquesta inflamació sol ser una infecció bacteriana, cosa que es coneix normalment com a infecció d’orina.

El tractament de les infeccions urinàries es pot tornar un handicap per a aquelles persones, sobretot dones, que pateixen episodis de repetició.

En primer lloc, perquè el seu tractament habitual sol requerir la presa d’antibiòtics i cada vegada hi ha més resistència bacteriana.

D’altra banda, perquè cal fer una sèrie de mesures higièniques que no sempre es tenen en compte.

Si hi ha predisposició a patir infeccions urinàries de repetició, es pot recórrer a la presa de preparats amb extractes de plantes medicinals.

Per la seva banda, els medicaments homeopàtics són útils tant en el tractament com en la prevenció de les cistitis en aquelles persones que tenen predisposició a patir infeccions d’orina davant de determinades situacions.

1) PLANTES MEDICINALS: les plantes medicinals amb efectes diürètics poden utilitzar-se com a coadjuvants en la prevenció i el tractament d’infeccions de les vies urinàries, gràcies al fet que contribueixen a disminuir la retenció d’orina ia eliminar els microorganismes patògens acumulats a la bufeta.

  • Nabiu vermell americà:
    S’utilitza com a tractament preventiu per evitar les infeccions urinàries de repetició gràcies a les propietats dels compostos del nabiu vermell americà per dificultar l’adhesió dels bacteris a les parets del tracte urinari.
  • Ortosifó:
    Posseeix alt contingut en sals de potassi i components fenòlics. S’usa per incrementar la diüresi o secreció d’orina, com a teràpia de rentat de les vies urinàries i, en especial, en trastorns urinaris de naturalesa inflamatòria, com la litiasi renal, o com a coadjuvant en el tractament d’infeccions bacterianes del tracte urinari.
  • Dent de lleó:
    La dent de lleó és una planta rica en fructosa que conté potassi, àcids fenòlics i compostos terpènics. S’utilitza per activar l’eliminació urinària i com a coadjuvant en afeccions urinàries lleus.
  • Cua de cavall:
    S’utilitza com a diürètic per al rentat de les vies urinàries.

2) Tractament homeopàtic:

  • Prevenció:
    La SILICEA, NATRUM MURIATICUM o SEPIA seran dús freqüent en pacients amb una tendència constitucional a patir cistitis.

NATRUM SULFURICUM, THUYA o DULCAMARA ens ajudaran a les persones amb una sensibilitat extrema a la humitat.

STAPHYSAGRIA en la prevenció de les cistitis que apareixen després de tenir relacions sexuals.

COLIBACILLINUM en els pacients que tendeixen a fer cistitis per E. coli que, per altra banda, és el germen més freqüent en aquestes infeccions.

  • Tractament: És molt important conèixer bé la forma particular en què es manifesta la cistitis en cada pacient, ja que segons siguin els símptomes farem servir uns medicaments o uns altres.

CANTHARIS està indicat a les cistitis amb dolors intensos, amb coïssor abans, durant i després de la micció. Les miccions són freqüents i poc abundants i l’orina és fosca i, de vegades, fins i tot sanguinolenta.

MERCURIUS CORROSIVUS quan hi ha més dolor i orines més fosques i més sanguinolentes.

ARSENICUM ALBUM o ACONITUM són altres remeis utilitzats.

3) Recomanacions generals:

  • Augmentar ingesta d’aigua de mineralització baixa durant el dia, i podem introduir suc de nabiu vermell.
  • Incloeu api, julivert i síndria en la dieta, són diürètics i netejadors naturals. Redueix o evita altres aliments amb acció acidificant com sucre, farina blanca, lactis, carns, alcohol, cafè…
  • Doneu-vos cada dia dos banys de seient de vint minuts amb aigua calenta, alleujarà el dolor de la cistitis.
  • Buideu la bufeta sovint, cada dues o tres hores (durant el dia).
  • Mantingueu netes i seques les àrees genital i anal. Les dones s’han de netejar endavant cap enrere només miccionar o evacuar. A més, han de buidar la bufeta abans i després de fer exercici o tenir relacions sexuals.
  • Després de nedar poseu-vos roba seca de seguida.
  • No utilitzeu productes químics en la seva higiene, tampons i compreses o paper higiènic amb fragància. Els components químics que contenen aquests productes poden produir irritació. Utilitzeu NOMÉS AIGUA.
  • Si patiu infeccions freqüents del tracte urinari, utilitzeu compreses en comptes de tampons.
  • Si hi ha sang a l’orina, consulteu amb el vostre metge, ell diagnosticarà i tractarà aquesta situació.

Per acabar, tingueu en compte que la combinació de medicaments homeopàtics, plantes medicinals i antibiòtics, serà valorat per un metge en cada cas per augmentar així l’eficàcia del tractament i millorar el pronòstic del pacient.

Recordeu que SEMPRE cal seguir les indicacions d’un professional sanitari, sens dubte, qui pot aconsellar el millor en cada cas.